Alegrías y tristezas de Xammar

Entrada 18. La Vang obituari 1(La Vanguardia, 7 de desembre de 1973. Un obituari d’Augusto Assía)

El caso es encontrar palabras bastante simples para que Eugenio Xammar, si las oyera, no dejara caer aquel largo labio suyo y, como un látigo, lo hiciera restallar sobre nuestra vergüenza preguntándonos: “¿Pero, está usted de broma?”. Habría que tener una medida muy meticulosa de las palabras hoy, para no provocar su fácil y fulgurante sarcasmo, que no sabía de amigos ni de enemigos. Don Salvador de Madariaga dijo de Xammar que era el español más inteligente de este siglo. Ha sido, en todo caso, una de las grandes iracundias españolas de este siglo, lo cual no es decir poco. Continue reading

Martí Anglada: “Si Xammar hagués estat nord-americà hagués tingut el Pulitzer immediatament”

Martí Anglada / Fotografia d'Albert Salamé

Martí Anglada / Fotografia d’Albert Salamé

El periodista i ara diplomàtic Martí Anglada arriba al cafè Zurich de Barcelona, procedent de París, sabent què vol dir de Xammar. De la mateixa manera que sap què explicarà, després, del procés sobiranista en la cita que té amb ciutadans suïssos. Anglada (1949) s’ha dedicat al periodisme en l’àmbit de la informació internacional des de 1976. Va ser corresponsal a l’estranger per La Vanguardia (a l’Orient Mitjà, Itàlia, el Vaticà i la Gran Bretanya) i el 1984 es va incorporar a TVC, on va ser delegat a Madrid, a Washington DC i en els darrers anys, fins al 2011, a Brussel·les i Berlín. Ha escrit diversos llibres relacionats amb el procés sobiranista català i des del setembre de l’any passat és delegat de la Generalitat a França i a Suïssa. Ara viu a París. Continue reading

“Mr. Taft y Bismarck”

Entrada 16. La Publicidad 2 maig 1918 imatge(LA PUBLICIDAD. 2 de maig de 1918)

El derecho del transporte

Los Estados Unidos y Holanda

Un camino para España

Recientemente, el Gobierno de los Estados Unidos, para poner a punto a unas negociaciones estériles que llevaban trazas de nunca acabar, tomó la decisión de incautarse de todos los buques holandeses fondeados en los puertos norteamericanos, mediante el pago de una plena indemnización a sus armadores. Continue reading

“Ideas y opiniones de una elegante barcelonesa”

Entrada 15. La Publi imatge 1(LA PUBLICIDAD. Domingo 14 de octubre de 1917)

La elegancia y la moda

La moda y la guerra: La elegancia y la aliadofilia

(Conversación con la srta. Llorach)

Ha cambiado la estación. Yo me di cuenta de este hecho por dos razones: un agradable descenso en la  temperatura y una breve conversación con mi director: Continue reading

Pilar Aymerich: “Xammar tenia l’elegància d’un senyor de Barcelona, d’aquells antics i europeus”

Pilar Aymerich / Fotografia d'Albert Salamé

Pilar Aymerich / Fotografia d’Albert Salamé

El 1972 la fotògrafa Pilar Aymerich acompanya la periodista i escriptora Montserrat Roig a l’Ametlla del Vallès, a fer una entrevista a Eugeni Xammar. S’hi estaran tota la tarda. D’allà en sortirà un reportatge de cinc pàgines per a la revista Serra d’Or i unes imatges icòniques de Xammar. Aymerich (Barcelona, 1943) és una de les grans fotògrafes d’aquest país, amb una àmplia trajectòria que va del reporterisme fins als retrats: immortalitza el bullici dels moviments antifranquistes, de la transició, les protestes feministes, una amplíssima galeria de personatges dels 70 (retornats de l’exili o la jove cultura efervescent), i també l’arquitectura funerària, les actuals reivindicacions contra els desnonaments… Manté l’estudi a Gràcia i, entre d’altres activitats, contribueix al blog periodístic La Lamentable. Continue reading

“De una visita a la flota británica”

Entrada13.La Publi 17 set 17 1(LA PUBLICIDAD. 17 de setembre de 1917)

Nuestro compañero Eugenio Xammar, pocos días antes de salir de Londres, visitó la flota británica: hasta ahora no hemos recibido de la censura del Almirantazgo la impresión de esta visita.

Los fantasmas

En uno de esos trenes ingleses sin rival por su comodidad y limpieza salimos de Londres una noche a las diez. A la mañana siguiente amanecimos en Escocia; a las ocho estábamos en Edimburgo y, dos horas más tarde, mis compañeros de viaje, noruegos, suecos, holandeses e italianos y yo, salíamos de la ciudad en automóvil. Nuestro guía era un capitán de la marina de guerra británica. Íbamos a visitar la gran flota, o por lo menos lo que hubiera de ella aquel día en F. (Designaremos el lugar con una F. para entendernos.) Continue reading

“Una visita al frente británico”

Entrada12.La Publicidad 1(LA PUBLICIDAD, diumenge 22 d’octubre de 1916)

Íbamos a pasar un día entero apartados de la línea de fuego. El programa de la jornada incluía una visita matinal a la Estación Central de Aviación, y, por la tarde, visitas a la escuela de Ametralladoras, y a un campo de instrucción para la Infantería.

Para dirigirnos a O. en la región francesa de Flandes, donde la Estación Central de Aviación está instalada, nuestros automóviles, antes de desembocar en la carretera real, discurrieron con seguro instinto durante media hora por un laberinto de carreteras y caminos secundarios. Aquí el tráfico de guerra era casi nulo; la mayoría de las gentes que cruzábamos en el camino no llevaban uniforme. Atravesábamos un pueblo tras otro sin ver un soldado. Continue reading

“La guerra en el aire”

Entrada11.LaPublicidad1(LA PUBLICIDAD. 19 de setembre de 1916. (Pàg 1). Signat per Eugenio Xammar)

Desde Londres 

Una visita a la Escuela Central de Aviación 

(De nuestro corresponsal)

Algunos corresponsales de la Prensa extranjera en Londres hemos tenido ocasión de visitar, invitados por el “Foreign Office”, la Escuela Central de Aviación. De la estación de Paddington donde encontramos a Mr. Hugh Law, miembro de la Cámara de los Comunes, encargado de organizar y conducirla excursión, nos dirigimos en tren a P. y de allí fuimos llevados en automóviles del ministerio de la Guerra a la Escuela, instalada en el aeródromo de U. Los corresponsables de “La Stampa”, de Turín, “Il Secolo”, de Milán, “La Gaceta de la Bolsa” y “Novois Vremia”, de Petrogrado y de la gran agencia norteamericana United Press, figuraban en la excursión a la que yo fui invitado en representación de LA PUBLICIDAD. Continue reading

El senyor Eugeni Xammar: un llop sentimental i escèptic

Repor Montserrat Roig febrer 1972 1(Montserrat Roig, reportatge dins la revista Serra d’Or, febrer, 1972.  Fotografies de Pilar Aymerich)

 Uns ulls ciutadans com els meus, avesats a la llum incerta de les claraboies i als sorolls sincopats de les canonades, a la pudor de les clavegueres i a l’escassetat de clarianes al cel, als raigs de llum que es perfilen amb vergonya a través de les escletxes, a les variadíssimes olors de sofregits de tots els celoberts de Barcelona, als crits estridents de les porteres i als marrameus dels autobusos quan ens fan engolir una bona proporció del fum negre i dens que vomiten, als plàtans i a les desolacions que deixen els espais verds quan acaben de morir, uns ulls com els meus, dic, absents d’història rural, sense tradició pairal, desconeixedors per insuficiència de visions paisatgístiques, tenebroses o plàcides però al cap i a la fi paisatgístiques, uns ulls com els meus, torno a repetir, com poden descriure aquesta visió d’hivern pacífic i de somort aleteig que m’ofereix la plana del Vallès Oriental? Hauria de dir mentides. Obrir frenèticament el Fabra i encalçar gasivament l’adjectiu, dominar el substantiu, controlar el verb. Podria desconcertar els ulls impacients del lector amb alguna beneiteria retòrica, omplir-li el cap de falòrnies, entabanar-lo amb floridures meloses i ensucrades, en una paraula. Però prefereixo constatar el següent: mentre anàvem a veure el senyor Eugeni Xammar i quan encara el cotxe no havia enfilat l’autopista de l’Ametlla, a l’esquerra de la carretera de Granollers –diuen que aquesta autopista la va fer construir un senyor polític o militar molt important per a ell tot sol–, vaig poder veure el Montseny tot nevat i descansar la vista en un paisatge calmat, d’una bellesa tènue i silenciosa. Continue reading

“La cruïlla de camins”, per Eugeni Xammar

Entrada9.Mirador1(Revista Mirador, 23 de juliol de 1931)

 Torna a estar plantejat, amb agudesa màxima, el problema central de la política europea. Les relacions franco-alemanyes fan una nova crisi i una de les conseqüències d’aquesta crisi –la més important– és el desballestament financer de tota l’Europa central. No desconeixem ni no neguem que la crítica situació actual, tant de la hisenda pública com de l’economia privada, a Alemanya, té també causes d’ordre no polític: excés de producció, atur forçós, endeutament desmesurat de les corporacions públiques i de moltes grans empreses industrials, pes de les anualitats del pla Young damunt del pressupost. Tot això concedit, s’imposa, però, a l’observació de tothom, aquest fet indiscutible: Europa no es troba únicament davant d’una sèrie de problemes econòmics i financers de magnitud més o menys considerable, que demanen un tractament tècnic. Europa es troba confrontada amb un problema general de confiança que exigeix un desenllaç moral. Una solució política. Continue reading