Òmnium Cultural homenatjarà Eugeni Xammar amb un mural a Sant Feliu de Codines

Eugeni Xammar

Eugeni Xammar

Els dies 16, 17, 18 i 19 d’abril tindrà lloc un nou projecte d’Òmnium Cultural a Sant Feliu de Codines. Es tracta d’un mural pictòric en homenatge al periodista Eugeni Xammar (1888-1973) i en defensa del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió.

Els dissenyadors del mural, els artistes gràfics Carles Azcón i Pere Piquer, el pintaran sobre el mur que hi ha al carrer de la Fonteta, tot baixant cap al Centre Cívic. L’acció serà a la vista dels vianants, de manera esdevindrà també una acció d’art en viu al carrer.  Continue reading

“Una casa que és un món. A la Conca del Ruhr, Krupp, d’Essen” (EUGENI XAMMAR. Reportatge a la revista D’Ací d’Allà, maig de 1923)

1D'Acíd'Allàmaig1923.1Des de fa uns quants mesos els llegidors de D’Ací i d’Allà, guiats per la ploma i la sensibilitat d’un conductor expert, han anat resseguint algunes de les més belles ciutats, alguns dels racons i viaranys més encisadors de l’Alemanya d’art i, sobretot, d’aquella Alemanya meridional, esponjosa i muntanyenca, pictòrica i musical, país de la ploma al capell, de la calça curta, de la cervesa a dojo i de les noies grasses. País que, com a pintoresc, en pot donar –per dir-ho així– vint-i-cinc a acabar a trenta a molts països que passen per ésser dels més pintorescs del món.

Nosaltres, que som periodistes d’ofici i que no podem anar allà on voldríem, sinó que hem de fer cap allà on l’actualitat ens crida, convidem ara als llegidors a venir envers altres indrets del gran país alemany: cap a la Conca de les terres negres i dels cels de plom, de les cases fetes amb motllo i arrenglerades a centenars, de la gent xuclada i entristida per un treball inhumà, necessari i formidable. És la terra de les riberes del riu Ruhr, terra rica i tràgica, plena de força i buida de joia. Continue reading

“Els anarquistes em demanen la fe de baptisme”, per Peer Gynt

Entrada6.Imatge(EL BE NEGRE. Barcelona, 27 de maig de 1936)

El meu article sobre l’assassinat dels germans Badia ha tingut el mèrit de no agradar a “Solidaridad Obrera”, orgue estipendiat de l’anarquisme, del pistolerisme i del feixisme espanyol a Catalunya. “Solidaridad Obrera” és un diari macabre. Un dels cretins que la redacten –anarquisme és sinònim de cretinisme intel·lectual–, m’ha dedicat un entrefilet anònim en el qual es queixa del meu “léxico de basura y de prostíbulo”, parla de la nova “mente de perturbado”, diu que ara no és possible que Peer Gynt “disfrute del uso de la razón”, assegura que EL BE NEGRE és un be que “escupe pus” i afirma que la meva “contextura moral está a la altura de las alcantarillas”. Continue reading

“Contra l’Espanya feixista, una Catalunya independent”, per Peer Gynt

Entrada5.Imatge(EL BE NEGRE, 22 d’abril de 1936)

No ésser diputat té els seus avantatges. El principal és el de poder parlar sense embuts. En nom dels diputats del Front d’Esquerres de Catalunya el senyor Tomàs i Piera, durant el debat polític al Parlament espanyol, va fer una declaració de perfecte ministerialisme, de confiança absoluta en el Govern. Això era un dimecres. L’endemà, dijous, quedava tràgicament demostrat que el Govern de Madrid contava amb la confiança absoluta del senyor Tomàs i Piera però no tenia cap motiu per tenir confiança ni en la Guàrdia civil, ni en la Policia, ni en l’Exèrcit, ni en el seu propi ministre de la Governació. Un senyor, aquell ministre de la Governació, que quan escriu cartes al rector de la parròquia té el delicat costum de cloure-les “ofreciéndose como feligrés”. Continue reading

“El Sr. Ventosa va per mal camí”, per Peer Gynt

Entrada 4. Imatge(El Be Negre. Barcelona, 1 d’abril de 1936)

Quina feina hi fa el senyor Ventosa a les reunions que els polítics espanyols enemics de Catalunya celebren a Madrid?

No deu haver-hi a hores d’ara cap catalanista que no s’hagi fet aquesta pregunta. Tots  els catalans tenim el dret, tenim l’obligació, d’acarar-nos amb el senyor Ventosa i preguntar-li directament quines són les intencions, quins són els mòbils que el porten a buscar públicament el contacte amb els enemics de Catalunya. Tenim aquest dret i aquesta obligació, en primer lloc, els catalans per als quals el sentiment catalanista és, abans que tota altra cosa, un sentiment de dignitat. Continue reading

“Aficionats a la censura”, per Peer Gynt

Entrada3.Imatge El Be Negre(EL BE NEGRE. Barcelona, 5 de febrer de 1936)

Tinc l’honor i la satisfacció de comunicar al públic en general, i als diaris catalans en particular, que ha estat aixecada la censura de Premsa.

No em diguin que d’això ja fa temps, que tothom ho sap i que es veu que visc a fora. Visc a fora, però no vinc de l’hort.

Hi havia la censura establerta per decret. Durant un any i tres mesos la censura va funcionar amb un rigor i una precisió perfectes. Tots els interessats estaven contentíssims: el bisbe Irurita, La Veu de Catalunya i el general Sánchez-Ocaña, els militars i els capellans, els atracadors, els regionalistes, els magistrats i els estraperlistes. Catalunya era una vinya amb el propietari a la presó per delicte de catalanitat. Els raïms estaven a la disposició dels gossos i dels eixerits. Continue reading

“Fora del catalanisme”, per Peer Gynt.

Entrada2.El Be Negre 1(Introducció al primer article que publica a EL BE NEGRE). Sota el pseudònim de “Peer Gynt”, comença avui a col·laborar a EL BE NEGRE un dels millors periodistes catalans. Convençut de que el nostre és l’únic periòdic seriós de Catalunya, “Peer Gynt” l’ha escollit per a dir-hi, cada setmana, unes quantes veritats. I quan la veritat és dita amb l’estil fogós, colorit, brillant de “Peer Gynt”, a més d’ésser justa, resulta entretinguda, que és el millor que li pot passar.

Amb aquesta sortosa col·laboració, EL BE NEGRE i “Peer Gynt” s’honoren mútuament, per a major satisfacció dels seus lectors. Continue reading

Joan Safont: “El que fa entrar Xammar a la gran premsa és la Primera Guerra Mundial”

Joan Safont / Fotografia: Albert Salamé

Joan Safont / Fotografia: Albert Salamé

Joan Safont (Mataró, 1984) ha estat el comissari de l’exposició Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món, que ara voltarà per més ciutats catalanes (Girona i Palafrugell) i de la resta d’Europa (Brussel·les, Madrid i París). Periodista i guionista, Safont ha publicat Per França i Anglaterra. La primera guerra mundial dels aliadòfils catalans (Acontravent, 2012) i col·labora amb el diari Ara, la revista Valors i el digital Crític, entre d’altres. Vestit amb americana i corbata, de vegades amb barret, fa l’efecte d’assemblar-se cada vegada més a les personalitats noucentistes a les quals ha dedicat nombrosos treballs. Continue reading

Darrer sopar xammarià “Anècdotes havent sopat”, al restaurant La Masia

Anècdotes havent sopat 28 de novembre

Anècdotes havent sopat 28 de novembre

El proper divendres 28 de novembre se celebrarà, a les 20.30h al restaurant La Masia de l’Ametlla del Valles, el darrer sopar xammarià “Anècdotes havent sopat”, que organitzen les àrees de Comerç i de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès en el marc de la commemoració de l’Any Xammar.

Com és habitual, al finalitzar el sopar es comptarà amb una sobretaula dramatitzada a càrrec de l’actor Jep Barceló, que actuarà acompanyat per l’acordionista Francesc Membrives.

Aquest és el menú previst (25€): Continue reading

L’Any Xammar es trasallada a Granollers amb la “Setmana Xammar”

Conferència de Quim Torra / Marçal Sala

Conferència de Quim Torra / Marçal Sala

Aquest mes de maig l’Any Xammar s’ha traslladat a la captital del Vallès Oriental, Granollers, amb un seguit d’actes en la que ha estat l’anomenada “Setmana Xammar”. Així les coses, Quim Torra, comissari de l’Any Xammar, editor i director d’El Born Centre Cultural, el dia 7 de maig pronunciava al Museu de Granollers la conferència titulada “Eugeni Xammar, patriotisme i periodisme?”, en què va destacar la catalanitat del personatge i va homenatjar a tota una generació de periodistes catalans -tal i com va fer el periodista David Bassa el passat mes de març a l’Ametlla-, que van veure la seva carrera estroncada prematurament a causa de la Guerra Civil, la repressió i l’exili. Continue reading