Des de fa uns quants mesos els llegidors de D’Ací i d’Allà, guiats per la ploma i la sensibilitat d’un conductor expert, han anat resseguint algunes de les més belles ciutats, alguns dels racons i viaranys més encisadors de l’Alemanya d’art i, sobretot, d’aquella Alemanya meridional, esponjosa i muntanyenca, pictòrica i musical, país de la ploma al capell, de la calça curta, de la cervesa a dojo i de les noies grasses. País que, com a pintoresc, en pot donar –per dir-ho així– vint-i-cinc a acabar a trenta a molts països que passen per ésser dels més pintorescs del món.
Nosaltres, que som periodistes d’ofici i que no podem anar allà on voldríem, sinó que hem de fer cap allà on l’actualitat ens crida, convidem ara als llegidors a venir envers altres indrets del gran país alemany: cap a la Conca de les terres negres i dels cels de plom, de les cases fetes amb motllo i arrenglerades a centenars, de la gent xuclada i entristida per un treball inhumà, necessari i formidable. És la terra de les riberes del riu Ruhr, terra rica i tràgica, plena de força i buida de joia. Continue reading