Sempre que preguntes per en Xammar a una persona que el va tractar, la cara se li il·lumina i somriu. Nosaltres, que no l’hem conegut personalment, ara ens passa el mateix. Aquests darrers quinze dies l’hem descobert.
El seu nom ja corria en boca dels més grans i nomenava indrets, masos i centres com el nostre IES ametlletà, però mai l’havíem tingut tant identificat i proper com quan l’hem llegit i comentat.Quan la Lola Tresserras ens va anunciar que el llibre d’octubre per les Tertúlies Literàries que ella porta no seria una novel·la sinó un llibre d’història, tots vam aixecar ulls i orelles sorpresos i amatents. Ens va presentar “Seixanta anys d’anar pel món” com la penyora d’una gran amistat i la vida d’un català universal. No es tractava del gran violoncel·lista, sinó del periodista per antonomàsia.
De la lectura d’aquesta autobiografia dictada de memòria i formatada pel seu gran amic i historiador Josep Maria Badia, descobrírem un Eugeni proper i grandiós, atrevit i constant, gourmet i itinerant, clarivident i universal. Ara en diríem un català emprenedor, assenyat i arrauxat a l’hora, europeista i identitari.
Un bon grapat de vallesans ens aplegàrem dijous al vespre a Can Draper de l’Ametlla per seguir descobrint, ara de la veu i mestratge d’en Quim Torra, aquest conciutadà i veí que ja s’havia fet entranyable. L’Amíndola, suplement cultural del Diari de l’Ametlla, ja ens havia encuriosit i motivat per saber-ne més d’aquest “llop periodista” (com el descriu la Montserrat Roig), autodidacte, d’ampli registre i sempre amb un toc finíssim d’humor exempleritzador.
La xerrada d’en Quim Torra fou prologada per en Pere Giol i Draper que emmarcà, amb quatre fets històrics de indiscutible rellevància, la relació d’en Xammar amb la família Draper i convidà l’Eugeni a entrar novament a la sala com a casa seva, ara pel coneixement i estima d’en Quim.
I realment fou així. L’Eugeni és va fer present per un repàs exhaustiu, meticulós i delicat de la seva trajectòria vital i una munió d’anècdotes no escrites encara i d’altres ja referides en l’autobiografia esmentada o en els articles periodístics recollits en “L’ou de la serp” o “Cròniques des de Berlín”. Tot un poemari de vivències que el públic agraí emocionadament.
El seguit d’actes que en el 125è aniversari del naixement d’en Eugeni Xammar tindran lloc en el nostre país són l’oportunitat preuada de, tot homenatjant-lo, consolidar que hem de fer avui, com ho hem de fer i perquè ho hem de fer. L’Eugeni n’és un mestre expert, lleial, sincer, agosarat i clarivident. Ho hem descobert!
http://youtu.be/g2V-4ctUvF8