“Contra l’Espanya feixista, una Catalunya independent”, per Peer Gynt

Entrada5.Imatge(EL BE NEGRE, 22 d’abril de 1936)

No ésser diputat té els seus avantatges. El principal és el de poder parlar sense embuts. En nom dels diputats del Front d’Esquerres de Catalunya el senyor Tomàs i Piera, durant el debat polític al Parlament espanyol, va fer una declaració de perfecte ministerialisme, de confiança absoluta en el Govern. Això era un dimecres. L’endemà, dijous, quedava tràgicament demostrat que el Govern de Madrid contava amb la confiança absoluta del senyor Tomàs i Piera però no tenia cap motiu per tenir confiança ni en la Guàrdia civil, ni en la Policia, ni en l’Exèrcit, ni en el seu propi ministre de la Governació. Un senyor, aquell ministre de la Governació, que quan escriu cartes al rector de la parròquia té el delicat costum de cloure-les “ofreciéndose como feligrés”. Continue reading

“El Sr. Ventosa va per mal camí”, per Peer Gynt

Entrada 4. Imatge(El Be Negre. Barcelona, 1 d’abril de 1936)

Quina feina hi fa el senyor Ventosa a les reunions que els polítics espanyols enemics de Catalunya celebren a Madrid?

No deu haver-hi a hores d’ara cap catalanista que no s’hagi fet aquesta pregunta. Tots  els catalans tenim el dret, tenim l’obligació, d’acarar-nos amb el senyor Ventosa i preguntar-li directament quines són les intencions, quins són els mòbils que el porten a buscar públicament el contacte amb els enemics de Catalunya. Tenim aquest dret i aquesta obligació, en primer lloc, els catalans per als quals el sentiment catalanista és, abans que tota altra cosa, un sentiment de dignitat. Continue reading

“Aficionats a la censura”, per Peer Gynt

Entrada3.Imatge El Be Negre(EL BE NEGRE. Barcelona, 5 de febrer de 1936)

Tinc l’honor i la satisfacció de comunicar al públic en general, i als diaris catalans en particular, que ha estat aixecada la censura de Premsa.

No em diguin que d’això ja fa temps, que tothom ho sap i que es veu que visc a fora. Visc a fora, però no vinc de l’hort.

Hi havia la censura establerta per decret. Durant un any i tres mesos la censura va funcionar amb un rigor i una precisió perfectes. Tots els interessats estaven contentíssims: el bisbe Irurita, La Veu de Catalunya i el general Sánchez-Ocaña, els militars i els capellans, els atracadors, els regionalistes, els magistrats i els estraperlistes. Catalunya era una vinya amb el propietari a la presó per delicte de catalanitat. Els raïms estaven a la disposició dels gossos i dels eixerits. Continue reading

“Fora del catalanisme”, per Peer Gynt.

Entrada2.El Be Negre 1(Introducció al primer article que publica a EL BE NEGRE). Sota el pseudònim de “Peer Gynt”, comença avui a col·laborar a EL BE NEGRE un dels millors periodistes catalans. Convençut de que el nostre és l’únic periòdic seriós de Catalunya, “Peer Gynt” l’ha escollit per a dir-hi, cada setmana, unes quantes veritats. I quan la veritat és dita amb l’estil fogós, colorit, brillant de “Peer Gynt”, a més d’ésser justa, resulta entretinguda, que és el millor que li pot passar.

Amb aquesta sortosa col·laboració, EL BE NEGRE i “Peer Gynt” s’honoren mútuament, per a major satisfacció dels seus lectors. Continue reading