Las carreras

Entrada 20. Imatge 1

LA PUBLICIDAD. 3 de maig de 1918

Tercera reunión

La tarde del Gran Premio

Nuestro fiel Francisco –nuestro cochero es fiel y se llama Francisco como todos los cocheros de novela aristocrática– estimuló ayer el caballo con más energía que de costumbre y nos hizo llegar al hipódromo cuando iban a dar la salida para la primera carrera. En días ordinarios la carrera de debut se corre casi sin público. Desde luego sin el público que a nosotros nos interesa. Pero ayer las tribunas estaban ya abarrotadas mientras dos solitarios caballos militares se disputaban, con escaso ardimiento, el premio Marsella. Continue reading

“Mr. Taft y Bismarck”

Entrada 16. La Publicidad 2 maig 1918 imatge(LA PUBLICIDAD. 2 de maig de 1918)

El derecho del transporte

Los Estados Unidos y Holanda

Un camino para España

Recientemente, el Gobierno de los Estados Unidos, para poner a punto a unas negociaciones estériles que llevaban trazas de nunca acabar, tomó la decisión de incautarse de todos los buques holandeses fondeados en los puertos norteamericanos, mediante el pago de una plena indemnización a sus armadores. Continue reading

“Ideas y opiniones de una elegante barcelonesa”

Entrada 15. La Publi imatge 1(LA PUBLICIDAD. Domingo 14 de octubre de 1917)

La elegancia y la moda

La moda y la guerra: La elegancia y la aliadofilia

(Conversación con la srta. Llorach)

Ha cambiado la estación. Yo me di cuenta de este hecho por dos razones: un agradable descenso en la  temperatura y una breve conversación con mi director: Continue reading

“De una visita a la flota británica”

Entrada13.La Publi 17 set 17 1(LA PUBLICIDAD. 17 de setembre de 1917)

Nuestro compañero Eugenio Xammar, pocos días antes de salir de Londres, visitó la flota británica: hasta ahora no hemos recibido de la censura del Almirantazgo la impresión de esta visita.

Los fantasmas

En uno de esos trenes ingleses sin rival por su comodidad y limpieza salimos de Londres una noche a las diez. A la mañana siguiente amanecimos en Escocia; a las ocho estábamos en Edimburgo y, dos horas más tarde, mis compañeros de viaje, noruegos, suecos, holandeses e italianos y yo, salíamos de la ciudad en automóvil. Nuestro guía era un capitán de la marina de guerra británica. Íbamos a visitar la gran flota, o por lo menos lo que hubiera de ella aquel día en F. (Designaremos el lugar con una F. para entendernos.) Continue reading

“Una visita al frente británico”

Entrada12.La Publicidad 1(LA PUBLICIDAD, diumenge 22 d’octubre de 1916)

Íbamos a pasar un día entero apartados de la línea de fuego. El programa de la jornada incluía una visita matinal a la Estación Central de Aviación, y, por la tarde, visitas a la escuela de Ametralladoras, y a un campo de instrucción para la Infantería.

Para dirigirnos a O. en la región francesa de Flandes, donde la Estación Central de Aviación está instalada, nuestros automóviles, antes de desembocar en la carretera real, discurrieron con seguro instinto durante media hora por un laberinto de carreteras y caminos secundarios. Aquí el tráfico de guerra era casi nulo; la mayoría de las gentes que cruzábamos en el camino no llevaban uniforme. Atravesábamos un pueblo tras otro sin ver un soldado. Continue reading

“La guerra en el aire”

Entrada11.LaPublicidad1(LA PUBLICIDAD. 19 de setembre de 1916. (Pàg 1). Signat per Eugenio Xammar)

Desde Londres 

Una visita a la Escuela Central de Aviación 

(De nuestro corresponsal)

Algunos corresponsales de la Prensa extranjera en Londres hemos tenido ocasión de visitar, invitados por el “Foreign Office”, la Escuela Central de Aviación. De la estación de Paddington donde encontramos a Mr. Hugh Law, miembro de la Cámara de los Comunes, encargado de organizar y conducirla excursión, nos dirigimos en tren a P. y de allí fuimos llevados en automóviles del ministerio de la Guerra a la Escuela, instalada en el aeródromo de U. Los corresponsables de “La Stampa”, de Turín, “Il Secolo”, de Milán, “La Gaceta de la Bolsa” y “Novois Vremia”, de Petrogrado y de la gran agencia norteamericana United Press, figuraban en la excursión a la que yo fui invitado en representación de LA PUBLICIDAD. Continue reading

“La cruïlla de camins”, per Eugeni Xammar

Entrada9.Mirador1(Revista Mirador, 23 de juliol de 1931)

 Torna a estar plantejat, amb agudesa màxima, el problema central de la política europea. Les relacions franco-alemanyes fan una nova crisi i una de les conseqüències d’aquesta crisi –la més important– és el desballestament financer de tota l’Europa central. No desconeixem ni no neguem que la crítica situació actual, tant de la hisenda pública com de l’economia privada, a Alemanya, té també causes d’ordre no polític: excés de producció, atur forçós, endeutament desmesurat de les corporacions públiques i de moltes grans empreses industrials, pes de les anualitats del pla Young damunt del pressupost. Tot això concedit, s’imposa, però, a l’observació de tothom, aquest fet indiscutible: Europa no es troba únicament davant d’una sèrie de problemes econòmics i financers de magnitud més o menys considerable, que demanen un tractament tècnic. Europa es troba confrontada amb un problema general de confiança que exigeix un desenllaç moral. Una solució política. Continue reading

“Una casa que és un món. A la Conca del Ruhr, Krupp, d’Essen” (EUGENI XAMMAR. Reportatge a la revista D’Ací d’Allà, maig de 1923)

1D'Acíd'Allàmaig1923.1Des de fa uns quants mesos els llegidors de D’Ací i d’Allà, guiats per la ploma i la sensibilitat d’un conductor expert, han anat resseguint algunes de les més belles ciutats, alguns dels racons i viaranys més encisadors de l’Alemanya d’art i, sobretot, d’aquella Alemanya meridional, esponjosa i muntanyenca, pictòrica i musical, país de la ploma al capell, de la calça curta, de la cervesa a dojo i de les noies grasses. País que, com a pintoresc, en pot donar –per dir-ho així– vint-i-cinc a acabar a trenta a molts països que passen per ésser dels més pintorescs del món.

Nosaltres, que som periodistes d’ofici i que no podem anar allà on voldríem, sinó que hem de fer cap allà on l’actualitat ens crida, convidem ara als llegidors a venir envers altres indrets del gran país alemany: cap a la Conca de les terres negres i dels cels de plom, de les cases fetes amb motllo i arrenglerades a centenars, de la gent xuclada i entristida per un treball inhumà, necessari i formidable. És la terra de les riberes del riu Ruhr, terra rica i tràgica, plena de força i buida de joia. Continue reading

“Els anarquistes em demanen la fe de baptisme”, per Peer Gynt

Entrada6.Imatge(EL BE NEGRE. Barcelona, 27 de maig de 1936)

El meu article sobre l’assassinat dels germans Badia ha tingut el mèrit de no agradar a “Solidaridad Obrera”, orgue estipendiat de l’anarquisme, del pistolerisme i del feixisme espanyol a Catalunya. “Solidaridad Obrera” és un diari macabre. Un dels cretins que la redacten –anarquisme és sinònim de cretinisme intel·lectual–, m’ha dedicat un entrefilet anònim en el qual es queixa del meu “léxico de basura y de prostíbulo”, parla de la nova “mente de perturbado”, diu que ara no és possible que Peer Gynt “disfrute del uso de la razón”, assegura que EL BE NEGRE és un be que “escupe pus” i afirma que la meva “contextura moral está a la altura de las alcantarillas”. Continue reading